desentelar - verb

des·en·te·lar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desentelo
desenteles
desentela
desentelem
desenteleu
desentelen
desentelava
desentelaves
desentelava
desentelàvem
desentelàveu
desentelaven
desentelí
desentelares
desentelà
desentelàrem
desentelàreu
desentelaren
desentelaré
desentelaràs
desentelarà
desentelarem
desentelareu
desentelaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desentelaria
desentelaries
desentelaria
desentelaríem
desentelaríeu
desentelarien
desenteli
desentelis
desenteli
desentelem
desenteleu
desentelin
desentelés
desentelessis
desentelés
desenteléssim
desenteléssiu
desentelessin

desentela
desenteli
desentelem
desenteleu
desentelin
Infinitiudesentelar
Gerundidesentelant
Participi
desentelatdesentelada
desentelatsdesentelades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana