desensonyar - verb

des·en·so·nyar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desensonyo
desensonyes
desensonya
desensonyem
desensonyeu
desensonyen
desensonyava
desensonyaves
desensonyava
desensonyàvem
desensonyàveu
desensonyaven
desensonyí
desensonyares
desensonyà
desensonyàrem
desensonyàreu
desensonyaren
desensonyaré
desensonyaràs
desensonyarà
desensonyarem
desensonyareu
desensonyaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desensonyaria
desensonyaries
desensonyaria
desensonyaríem
desensonyaríeu
desensonyarien
desensonyi
desensonyis
desensonyi
desensonyem
desensonyeu
desensonyin
desensonyés
desensonyessis
desensonyés
desensonyéssim
desensonyéssiu
desensonyessin

desensonya
desensonyi
desensonyem
desensonyeu
desensonyin
Infinitiudesensonyar
Gerundidesensonyant
Participi
desensonyatdesensonyada
desensonyatsdesensonyades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana