desenseuar - verb

des·en·se·uar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenseuo
desenseues
desenseua
desenseuem
desenseueu
desenseuen
desenseuava
desenseuaves
desenseuava
desenseuàvem
desenseuàveu
desenseuaven
desenseuí
desenseuares
desenseuà
desenseuàrem
desenseuàreu
desenseuaren
desenseuaré
desenseuaràs
desenseuarà
desenseuarem
desenseuareu
desenseuaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenseuaria
desenseuaries
desenseuaria
desenseuaríem
desenseuaríeu
desenseuarien
desenseui
desenseuis
desenseui
desenseuem
desenseueu
desenseuin
desenseués
desenseuessis
desenseués
desenseuéssim
desenseuéssiu
desenseuessin

desenseua
desenseui
desenseuem
desenseueu
desenseuin
Infinitiudesenseuar
Gerundidesenseuant
Participi
desenseuatdesenseuada
desenseuatsdesenseuades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana