desengalavernar - verb

des·en·ga·la·ver·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desengalaverno
desengalavernes
desengalaverna
desengalavernem
desengalaverneu
desengalavernen
desengalavernava
desengalavernaves
desengalavernava
desengalavernàvem
desengalavernàveu
desengalavernaven
desengalaverní
desengalavernares
desengalavernà
desengalavernàrem
desengalavernàreu
desengalavernaren
desengalavernaré
desengalavernaràs
desengalavernarà
desengalavernarem
desengalavernareu
desengalavernaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desengalavernaria
desengalavernaries
desengalavernaria
desengalavernaríem
desengalavernaríeu
desengalavernarien
desengalaverni
desengalavernis
desengalaverni
desengalavernem
desengalaverneu
desengalavernin
desengalavernés
desengalavernessis
desengalavernés
desengalavernéssim
desengalavernéssiu
desengalavernessin

desengalaverna
desengalaverni
desengalavernem
desengalaverneu
desengalavernin
Infinitiudesengalavernar
Gerundidesengalavernant
Participi
desengalavernatdesengalavernada
desengalavernatsdesengalavernades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana