desendegar - verb

des·en·de·gar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desendego
desendegues
desendega
desendeguem
desendegueu
desendeguen
desendegava
desendegaves
desendegava
desendegàvem
desendegàveu
desendegaven
desendeguí
desendegares
desendegà
desendegàrem
desendegàreu
desendegaren
desendegaré
desendegaràs
desendegarà
desendegarem
desendegareu
desendegaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desendegaria
desendegaries
desendegaria
desendegaríem
desendegaríeu
desendegarien
desendegui
desendeguis
desendegui
desendeguem
desendegueu
desendeguin
desendegués
desendeguessis
desendegués
desendeguéssim
desendeguéssiu
desendeguessin

desendega
desendegui
desendeguem
desendegueu
desendeguin
Infinitiudesendegar
Gerundidesendegant
Participi
desendegatdesendegada
desendegatsdesendegades

Flexionat com: arremangar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana