descontentar - verb

des·con·ten·tar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descontento
descontentes
descontenta
descontentem
descontenteu
descontenten
descontentava
descontentaves
descontentava
descontentàvem
descontentàveu
descontentaven
descontentí
descontentares
descontentà
descontentàrem
descontentàreu
descontentaren
descontentaré
descontentaràs
descontentarà
descontentarem
descontentareu
descontentaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descontentaria
descontentaries
descontentaria
descontentaríem
descontentaríeu
descontentarien
descontenti
descontentis
descontenti
descontentem
descontenteu
descontentin
descontentés
descontentessis
descontentés
descontentéssim
descontentéssiu
descontentessin

descontenta
descontenti
descontentem
descontenteu
descontentin
Infinitiudescontentar
Gerundidescontentant
Participi
descontentatdescontentada
descontentatsdescontentades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana