desbrescar - verb

des·bres·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desbresco
desbresques
desbresca
desbresquem
desbresqueu
desbresquen
desbrescava
desbrescaves
desbrescava
desbrescàvem
desbrescàveu
desbrescaven
desbresquí
desbrescares
desbrescà
desbrescàrem
desbrescàreu
desbrescaren
desbrescaré
desbrescaràs
desbrescarà
desbrescarem
desbrescareu
desbrescaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desbrescaria
desbrescaries
desbrescaria
desbrescaríem
desbrescaríeu
desbrescarien
desbresqui
desbresquis
desbresqui
desbresquem
desbresqueu
desbresquin
desbresqués
desbresquessis
desbresqués
desbresquéssim
desbresquéssiu
desbresquessin

desbresca
desbresqui
desbresquem
desbresqueu
desbresquin
Infinitiudesbrescar
Gerundidesbrescant
Participi
desbrescatdesbrescada
desbrescatsdesbrescades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana