desarrimar - verb

des·ar·ri·mar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desarrimo
desarrimes
desarrima
desarrimem
desarrimeu
desarrimen
desarrimava
desarrimaves
desarrimava
desarrimàvem
desarrimàveu
desarrimaven
desarrimí
desarrimares
desarrimà
desarrimàrem
desarrimàreu
desarrimaren
desarrimaré
desarrimaràs
desarrimarà
desarrimarem
desarrimareu
desarrimaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desarrimaria
desarrimaries
desarrimaria
desarrimaríem
desarrimaríeu
desarrimarien
desarrimi
desarrimis
desarrimi
desarrimem
desarrimeu
desarrimin
desarrimés
desarrimessis
desarrimés
desarriméssim
desarriméssiu
desarrimessin

desarrima
desarrimi
desarrimem
desarrimeu
desarrimin
Infinitiudesarrimar
Gerundidesarrimant
Participi
desarrimatdesarrimada
desarrimatsdesarrimades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana