desenrocar - verb

des·en·ro·car

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenroco
desenroques
desenroca
desenroquem
desenroqueu
desenroquen
desenrocava
desenrocaves
desenrocava
desenrocàvem
desenrocàveu
desenrocaven
desenroquí
desenrocares
desenrocà
desenrocàrem
desenrocàreu
desenrocaren
desenrocaré
desenrocaràs
desenrocarà
desenrocarem
desenrocareu
desenrocaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenrocaria
desenrocaries
desenrocaria
desenrocaríem
desenrocaríeu
desenrocarien
desenroqui
desenroquis
desenroqui
desenroquem
desenroqueu
desenroquin
desenroqués
desenroquessis
desenroqués
desenroquéssim
desenroquéssiu
desenroquessin

desenroca
desenroqui
desenroquem
desenroqueu
desenroquin
Infinitiudesenrocar
Gerundidesenrocant
Participi
desenrocatdesenrocada
desenrocatsdesenrocades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana