descollar - verb

des·co·llar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descollo
descolles
descolla
descollem
descolleu
descollen
descollava
descollaves
descollava
descollàvem
descollàveu
descollaven
descollí
descollares
descollà
descollàrem
descollàreu
descollaren
descollaré
descollaràs
descollarà
descollarem
descollareu
descollaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descollaria
descollaries
descollaria
descollaríem
descollaríeu
descollarien
descolli
descollis
descolli
descollem
descolleu
descollin
descollés
descollessis
descollés
descolléssim
descolléssiu
descollessin

descolla
descolli
descollem
descolleu
descollin
Infinitiudescollar
Gerundidescollant
Participi
descollatdescollada
descollatsdescollades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana