empastifar - verb

em·pas·ti·far

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
empastifo
empastifes
empastifa
empastifem
empastifeu
empastifen
empastifava
empastifaves
empastifava
empastifàvem
empastifàveu
empastifaven
empastifí
empastifares
empastifà
empastifàrem
empastifàreu
empastifaren
empastifaré
empastifaràs
empastifarà
empastifarem
empastifareu
empastifaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
empastifaria
empastifaries
empastifaria
empastifaríem
empastifaríeu
empastifarien
empastifi
empastifis
empastifi
empastifem
empastifeu
empastifin
empastifés
empastifessis
empastifés
empastiféssim
empastiféssiu
empastifessin

empastifa
empastifi
empastifem
empastifeu
empastifin
Infinitiuempastifar
Gerundiempastifant
Participi
empastifatempastifada
empastifatsempastifades

Flexionat com: parlar

forma nominal : empastifada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana