mitjançar - verb

mit·jan·çar

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
mitjanço
mitjances
mitjança
mitjancem
mitjanceu
mitjancen
mitjançava
mitjançaves
mitjançava
mitjançàvem
mitjançàveu
mitjançaven
mitjancí
mitjançares
mitjançà
mitjançàrem
mitjançàreu
mitjançaren
mitjançaré
mitjançaràs
mitjançarà
mitjançarem
mitjançareu
mitjançaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
mitjançaria
mitjançaries
mitjançaria
mitjançaríem
mitjançaríeu
mitjançarien
mitjanci
mitjancis
mitjanci
mitjancem
mitjanceu
mitjancin
mitjancés
mitjancessis
mitjancés
mitjancéssim
mitjancéssiu
mitjancessin

mitjança
mitjanci
mitjancem
mitjanceu
mitjancin
Infinitiumitjançar
Gerundimitjançant
Participi
mitjançatmitjançada
mitjançatsmitjançades

Flexionat com: boçar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana