abarrancar - verb

a·bar·ran·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
abarranco
abarranques
abarranca
abarranquem
abarranqueu
abarranquen
abarrancava
abarrancaves
abarrancava
abarrancàvem
abarrancàveu
abarrancaven
abarranquí
abarrancares
abarrancà
abarrancàrem
abarrancàreu
abarrancaren
abarrancaré
abarrancaràs
abarrancarà
abarrancarem
abarrancareu
abarrancaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
abarrancaria
abarrancaries
abarrancaria
abarrancaríem
abarrancaríeu
abarrancarien
abarranqui
abarranquis
abarranqui
abarranquem
abarranqueu
abarranquin
abarranqués
abarranquessis
abarranqués
abarranquéssim
abarranquéssiu
abarranquessin

abarranca
abarranqui
abarranquem
abarranqueu
abarranquin
Infinitiuabarrancar
Gerundiabarrancant
Participi
abarrancatabarrancada
abarrancatsabarrancades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana