abarrocar - verb

a·bar·ro·car

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
abarroco
abarroques
abarroca
abarroquem
abarroqueu
abarroquen
abarrocava
abarrocaves
abarrocava
abarrocàvem
abarrocàveu
abarrocaven
abarroquí
abarrocares
abarrocà
abarrocàrem
abarrocàreu
abarrocaren
abarrocaré
abarrocaràs
abarrocarà
abarrocarem
abarrocareu
abarrocaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
abarrocaria
abarrocaries
abarrocaria
abarrocaríem
abarrocaríeu
abarrocarien
abarroqui
abarroquis
abarroqui
abarroquem
abarroqueu
abarroquin
abarroqués
abarroquessis
abarroqués
abarroquéssim
abarroquéssiu
abarroquessin

abarroca
abarroqui
abarroquem
abarroqueu
abarroquin
Infinitiuabarrocar
Gerundiabarrocant
Participi
abarrocatabarrocada
abarrocatsabarrocades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : abarrocament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana