abandonar - verb

a·ban·do·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
abandono
abandones
abandona
abandonem
abandoneu
abandonen
abandonava
abandonaves
abandonava
abandonàvem
abandonàveu
abandonaven
abandoní
abandonares
abandonà
abandonàrem
abandonàreu
abandonaren
abandonaré
abandonaràs
abandonarà
abandonarem
abandonareu
abandonaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
abandonaria
abandonaries
abandonaria
abandonaríem
abandonaríeu
abandonarien
abandoni
abandonis
abandoni
abandonem
abandoneu
abandonin
abandonés
abandonessis
abandonés
abandonéssim
abandonéssiu
abandonessin

abandona
abandoni
abandonem
abandoneu
abandonin
Infinitiuabandonar
Gerundiabandonant
Participi
abandonatabandonada
abandonatsabandonades

Flexionat com: parlar

forma nominal : abandonament, abandó

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana