desapassionar - verb

des·a·pas·si·o·nar

pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desapassiono
desapassiones
desapassiona
desapassionem
desapassioneu
desapassionen
desapassionava
desapassionaves
desapassionava
desapassionàvem
desapassionàveu
desapassionaven
desapassioní
desapassionares
desapassionà
desapassionàrem
desapassionàreu
desapassionaren
desapassionaré
desapassionaràs
desapassionarà
desapassionarem
desapassionareu
desapassionaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desapassionaria
desapassionaries
desapassionaria
desapassionaríem
desapassionaríeu
desapassionarien
desapassioni
desapassionis
desapassioni
desapassionem
desapassioneu
desapassionin
desapassionés
desapassionessis
desapassionés
desapassionéssim
desapassionéssiu
desapassionessin

desapassiona
desapassioni
desapassionem
desapassioneu
desapassionin
Infinitiudesapassionar
Gerundidesapassionant
Participi
desapassionatdesapassionada
desapassionatsdesapassionades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana