entintar - verb

en·tin·tar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
entinto
entintes
entinta
entintem
entinteu
entinten
entintava
entintaves
entintava
entintàvem
entintàveu
entintaven
entintí
entintares
entintà
entintàrem
entintàreu
entintaren
entintaré
entintaràs
entintarà
entintarem
entintareu
entintaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
entintaria
entintaries
entintaria
entintaríem
entintaríeu
entintarien
entinti
entintis
entinti
entintem
entinteu
entintin
entintés
entintessis
entintés
entintéssim
entintéssiu
entintessin

entinta
entinti
entintem
entinteu
entintin
Infinitiuentintar
Gerundientintant
Participi
entintatentintada
entintatsentintades

Flexionat com: parlar

forma nominal : entintatge, entintament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana