escarotar - verb

es·ca·ro·tar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
escaroto
escarotes
escarota
escarotem
escaroteu
escaroten
escarotava
escarotaves
escarotava
escarotàvem
escarotàveu
escarotaven
escarotí
escarotares
escarotà
escarotàrem
escarotàreu
escarotaren
escarotaré
escarotaràs
escarotarà
escarotarem
escarotareu
escarotaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
escarotaria
escarotaries
escarotaria
escarotaríem
escarotaríeu
escarotarien
escaroti
escarotis
escaroti
escarotem
escaroteu
escarotin
escarotés
escarotessis
escarotés
escarotéssim
escarotéssiu
escarotessin

escarota
escaroti
escarotem
escaroteu
escarotin
Infinitiuescarotar
Gerundiescarotant
Participi
escarotatescarotada
escarotatsescarotades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana