enllangorir - verb

en·llan·go·rir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
enllangoreixo
enllangoreixes
enllangoreix
enllangorim
enllangoriu
enllangoreixen
enllangoria
enllangories
enllangoria
enllangoríem
enllangoríeu
enllangorien
enllangorí
enllangorires
enllangorí
enllangorírem
enllangoríreu
enllangoriren
enllangoriré
enllangoriràs
enllangorirà
enllangorirem
enllangorireu
enllangoriran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
enllangoriria
enllangoriries
enllangoriria
enllangoriríem
enllangoriríeu
enllangoririen
enllangoreixi
enllangoreixis
enllangoreixi
enllangorim
enllangoriu
enllangoreixin
enllangorís
enllangorissis
enllangorís
enllangoríssim
enllangoríssiu
enllangorissin

enllangoreix
enllangoreixi
enllangorim
enllangoriu
enllangoreixin
Infinitiuenllangorir
Gerundienllangorint
Participi
enllangoritenllangorida
enllangoritsenllangorides

Flexionat com: servir

forma nominal : enllangoriment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana