dissoldre - verb

dis·sol·dre

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
dissolc
dissols
dissol
dissolem
dissoleu
dissolen
dissolia
dissolies
dissolia
dissolíem
dissolíeu
dissolien
dissolguí
dissolgueres
dissolgué
dissolguérem
dissolguéreu
dissolgueren
dissoldré
dissoldràs
dissoldrà
dissoldrem
dissoldreu
dissoldran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
dissoldria
dissoldries
dissoldria
dissoldríem
dissoldríeu
dissoldrien
dissolgui
dissolguis
dissolgui
dissolguem
dissolgueu
dissolguin
dissolgués
dissolguessis
dissolgués
dissolguéssim
dissolguéssiu
dissolguessin

dissol
dissolgui
dissolguem
dissoleu
dissolguin
Infinitiudissoldre
Gerundidissolent
Participi
dissoltdissolta
dissoltsdissoltes

Flexionat com: absoldre

forma nominal : dissolució

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana