sonoritzar - verb

so·no·rit·zar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
sonoritzo
sonoritzes
sonoritza
sonoritzem
sonoritzeu
sonoritzen
sonoritzava
sonoritzaves
sonoritzava
sonoritzàvem
sonoritzàveu
sonoritzaven
sonoritzí
sonoritzares
sonoritzà
sonoritzàrem
sonoritzàreu
sonoritzaren
sonoritzaré
sonoritzaràs
sonoritzarà
sonoritzarem
sonoritzareu
sonoritzaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
sonoritzaria
sonoritzaries
sonoritzaria
sonoritzaríem
sonoritzaríeu
sonoritzarien
sonoritzi
sonoritzis
sonoritzi
sonoritzem
sonoritzeu
sonoritzin
sonoritzés
sonoritzessis
sonoritzés
sonoritzéssim
sonoritzéssiu
sonoritzessin

sonoritza
sonoritzi
sonoritzem
sonoritzeu
sonoritzin
Infinitiusonoritzar
Gerundisonoritzant
Participi
sonoritzatsonoritzada
sonoritzatssonoritzades

Flexionat com: parlar

forma nominal : sonorització

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana