fricatitzar - verb

fri·ca·tit·zar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
fricatitzo
fricatitzes
fricatitza
fricatitzem
fricatitzeu
fricatitzen
fricatitzava
fricatitzaves
fricatitzava
fricatitzàvem
fricatitzàveu
fricatitzaven
fricatitzí
fricatitzares
fricatitzà
fricatitzàrem
fricatitzàreu
fricatitzaren
fricatitzaré
fricatitzaràs
fricatitzarà
fricatitzarem
fricatitzareu
fricatitzaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
fricatitzaria
fricatitzaries
fricatitzaria
fricatitzaríem
fricatitzaríeu
fricatitzarien
fricatitzi
fricatitzis
fricatitzi
fricatitzem
fricatitzeu
fricatitzin
fricatitzés
fricatitzessis
fricatitzés
fricatitzéssim
fricatitzéssiu
fricatitzessin

fricatitza
fricatitzi
fricatitzem
fricatitzeu
fricatitzin
Infinitiufricatitzar
Gerundifricatitzant
Participi
fricatitzatfricatitzada
fricatitzatsfricatitzades

Flexionat com: parlar

forma nominal : fricatització

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana