universalitzar - verb

u·ni·ver·sa·lit·zar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
universalitzo
universalitzes
universalitza
universalitzem
universalitzeu
universalitzen
universalitzava
universalitzaves
universalitzava
universalitzàvem
universalitzàveu
universalitzaven
universalitzí
universalitzares
universalitzà
universalitzàrem
universalitzàreu
universalitzaren
universalitzaré
universalitzaràs
universalitzarà
universalitzarem
universalitzareu
universalitzaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
universalitzaria
universalitzaries
universalitzaria
universalitzaríem
universalitzaríeu
universalitzarien
universalitzi
universalitzis
universalitzi
universalitzem
universalitzeu
universalitzin
universalitzés
universalitzessis
universalitzés
universalitzéssim
universalitzéssiu
universalitzessin

universalitza
universalitzi
universalitzem
universalitzeu
universalitzin
Infinitiuuniversalitzar
Gerundiuniversalitzant
Participi
universalitzatuniversalitzada
universalitzatsuniversalitzades

Flexionat com: parlar

forma nominal : universalització

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana