supurar - verb

su·pu·rar

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
supuro
supures
supura
supurem
supureu
supuren
supurava
supuraves
supurava
supuràvem
supuràveu
supuraven
supurí
supurares
supurà
supuràrem
supuràreu
supuraren
supuraré
supuraràs
supurarà
supurarem
supurareu
supuraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
supuraria
supuraries
supuraria
supuraríem
supuraríeu
supurarien
supuri
supuris
supuri
supurem
supureu
supurin
supurés
supuressis
supurés
supuréssim
supuréssiu
supuressin

supura
supuri
supurem
supureu
supurin
Infinitiusupurar
Gerundisupurant
Participi
supuratsupurada
supuratssupurades

Flexionat com: parlar

forma nominal : supuració

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana