suplicar - verb

su·pli·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
suplico
supliques
suplica
supliquem
supliqueu
supliquen
suplicava
suplicaves
suplicava
suplicàvem
suplicàveu
suplicaven
supliquí
suplicares
suplicà
suplicàrem
suplicàreu
suplicaren
suplicaré
suplicaràs
suplicarà
suplicarem
suplicareu
suplicaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
suplicaria
suplicaries
suplicaria
suplicaríem
suplicaríeu
suplicarien
supliqui
supliquis
supliqui
supliquem
supliqueu
supliquin
supliqués
supliquessis
supliqués
supliquéssim
supliquéssiu
supliquessin

suplica
supliqui
supliquem
supliqueu
supliquin
Infinitiusuplicar
Gerundisuplicant
Participi
suplicatsuplicada
suplicatssuplicades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : suplicació, súplica

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana