rellucar - verb

re·llu·car

intransitiu; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
relluco
relluques
relluca
relluquem
relluqueu
relluquen
rellucava
rellucaves
rellucava
rellucàvem
rellucàveu
rellucaven
relluquí
rellucares
rellucà
rellucàrem
rellucàreu
rellucaren
rellucaré
rellucaràs
rellucarà
rellucarem
rellucareu
rellucaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
rellucaria
rellucaries
rellucaria
rellucaríem
rellucaríeu
rellucarien
relluqui
relluquis
relluqui
relluquem
relluqueu
relluquin
relluqués
relluquessis
relluqués
relluquéssim
relluquéssiu
relluquessin

relluca
relluqui
relluquem
relluqueu
relluquin
Infinitiurellucar
Gerundirellucant
Participi
rellucatrellucada
rellucatsrellucades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana