reconciliar - verb

re·con·ci·li·ar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
reconcilio
reconcilies
reconcilia
reconciliem
reconcilieu
reconcilien
reconciliava
reconciliaves
reconciliava
reconciliàvem
reconciliàveu
reconciliaven
reconcilií
reconciliares
reconcilià
reconciliàrem
reconciliàreu
reconciliaren
reconciliaré
reconciliaràs
reconciliarà
reconciliarem
reconciliareu
reconciliaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
reconciliaria
reconciliaries
reconciliaria
reconciliaríem
reconciliaríeu
reconciliarien
reconciliï
reconciliïs
reconciliï
reconciliem
reconcilieu
reconciliïn
reconciliés
reconciliessis
reconciliés
reconciliéssim
reconciliéssiu
reconciliessin

reconcilia
reconciliï
reconciliem
reconcilieu
reconciliïn
Infinitiureconciliar
Gerundireconciliant
Participi
reconciliatreconciliada
reconciliatsreconciliades

Flexionat com: apariar

forma nominal : reconciliació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana