rebotre - verb

re·bo·tre

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
reboto
rebots
rebot
rebotem
reboteu
reboten
rebotia
reboties
rebotia
rebotíem
rebotíeu
rebotien
rebotí
reboteres
reboté
rebotérem
rebotéreu
reboteren
rebotré
rebotràs
rebotrà
rebotrem
rebotreu
rebotran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
rebotria
rebotries
rebotria
rebotríem
rebotríeu
rebotrien
reboti
rebotis
reboti
rebotem
reboteu
rebotin
rebotés
rebotessis
rebotés
rebotéssim
rebotéssiu
rebotessin

rebot
reboti
rebotem
reboteu
rebotin
Infinitiurebotre
Gerundirebotent
Participi
rebotutrebotuda
rebotutsrebotudes

Flexionat com: combatre

forma nominal : rebot

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana