prorrogar - verb

pror·ro·gar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
prorrogo
prorrogues
prorroga
prorroguem
prorrogueu
prorroguen
prorrogava
prorrogaves
prorrogava
prorrogàvem
prorrogàveu
prorrogaven
prorroguí
prorrogares
prorrogà
prorrogàrem
prorrogàreu
prorrogaren
prorrogaré
prorrogaràs
prorrogarà
prorrogarem
prorrogareu
prorrogaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
prorrogaria
prorrogaries
prorrogaria
prorrogaríem
prorrogaríeu
prorrogarien
prorrogui
prorroguis
prorrogui
prorroguem
prorrogueu
prorroguin
prorrogués
prorroguessis
prorrogués
prorroguéssim
prorroguéssiu
prorroguessin

prorroga
prorrogui
prorroguem
prorrogueu
prorroguin
Infinitiuprorrogar
Gerundiprorrogant
Participi
prorrogatprorrogada
prorrogatsprorrogades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : prorrogació, pròrroga

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana