ornar - verb

or·nar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
orno
ornes
orna
ornem
orneu
ornen
ornava
ornaves
ornava
ornàvem
ornàveu
ornaven
orní
ornares
ornà
ornàrem
ornàreu
ornaren
ornaré
ornaràs
ornarà
ornarem
ornareu
ornaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
ornaria
ornaries
ornaria
ornaríem
ornaríeu
ornarien
orni
ornis
orni
ornem
orneu
ornin
ornés
ornessis
ornés
ornéssim
ornéssiu
ornessin

orna
orni
ornem
orneu
ornin
Infinitiuornar
Gerundiornant
Participi
ornatornada
ornatsornades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana