intransitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| ironitzo ironitzes ironitza ironitzem ironitzeu ironitzen | ironitzava ironitzaves ironitzava ironitzàvem ironitzàveu ironitzaven | ironitzí ironitzares ironitzà ironitzàrem ironitzàreu ironitzaren | ironitzaré ironitzaràs ironitzarà ironitzarem ironitzareu ironitzaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| ironitzaria ironitzaries ironitzaria ironitzaríem ironitzaríeu ironitzarien | ironitzi ironitzis ironitzi ironitzem ironitzeu ironitzin | ironitzés ironitzessis ironitzés ironitzéssim ironitzéssiu ironitzessin | ironitza ironitzi ironitzem ironitzeu ironitzin | ||
| Infinitiu | ironitzar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | ironitzant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana