pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| exorno exornes exorna exornem exorneu exornen | exornava exornaves exornava exornàvem exornàveu exornaven | exorní exornares exornà exornàrem exornàreu exornaren | exornaré exornaràs exornarà exornarem exornareu exornaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| exornaria exornaries exornaria exornaríem exornaríeu exornarien | exorni exornis exorni exornem exorneu exornin | exornés exornessis exornés exornéssim exornéssiu exornessin | exorna exorni exornem exorneu exornin | ||
| Infinitiu | exornar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | exornant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : exornació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana