esmenar - verb

es·me·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esmeno
esmenes
esmena
esmenem
esmeneu
esmenen
esmenava
esmenaves
esmenava
esmenàvem
esmenàveu
esmenaven
esmení
esmenares
esmenà
esmenàrem
esmenàreu
esmenaren
esmenaré
esmenaràs
esmenarà
esmenarem
esmenareu
esmenaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esmenaria
esmenaries
esmenaria
esmenaríem
esmenaríeu
esmenarien
esmeni
esmenis
esmeni
esmenem
esmeneu
esmenin
esmenés
esmenessis
esmenés
esmenéssim
esmenéssiu
esmenessin

esmena
esmeni
esmenem
esmeneu
esmenin
Infinitiuesmenar
Gerundiesmenant
Participi
esmenatesmenada
esmenatsesmenades

Flexionat com: parlar

forma nominal : esmena

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana