esdentegar - verb

es·den·te·gar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esdentego
esdentegues
esdentega
esdenteguem
esdentegueu
esdenteguen
esdentegava
esdentegaves
esdentegava
esdentegàvem
esdentegàveu
esdentegaven
esdenteguí
esdentegares
esdentegà
esdentegàrem
esdentegàreu
esdentegaren
esdentegaré
esdentegaràs
esdentegarà
esdentegarem
esdentegareu
esdentegaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esdentegaria
esdentegaries
esdentegaria
esdentegaríem
esdentegaríeu
esdentegarien
esdentegui
esdenteguis
esdentegui
esdenteguem
esdentegueu
esdenteguin
esdentegués
esdenteguessis
esdentegués
esdenteguéssim
esdenteguéssiu
esdenteguessin

esdentega
esdentegui
esdenteguem
esdentegueu
esdenteguin
Infinitiuesdentegar
Gerundiesdentegant
Participi
esdentegatesdentegada
esdentegatsesdentegades

Flexionat com: arremangar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana