esbossar - verb

es·bos·sar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esbosso
esbosses
esbossa
esbossem
esbosseu
esbossen
esbossava
esbossaves
esbossava
esbossàvem
esbossàveu
esbossaven
esbossí
esbossares
esbossà
esbossàrem
esbossàreu
esbossaren
esbossaré
esbossaràs
esbossarà
esbossarem
esbossareu
esbossaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esbossaria
esbossaries
esbossaria
esbossaríem
esbossaríeu
esbossarien
esbossi
esbossis
esbossi
esbossem
esbosseu
esbossin
esbossés
esbossessis
esbossés
esbosséssim
esbosséssiu
esbossessin

esbossa
esbossi
esbossem
esbosseu
esbossin
Infinitiuesbossar
Gerundiesbossant
Participi
esbossatesbossada
esbossatsesbossades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana