esblamar - verb

es·bla·mar

pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esblamo
esblames
esblama
esblamem
esblameu
esblamen
esblamava
esblamaves
esblamava
esblamàvem
esblamàveu
esblamaven
esblamí
esblamares
esblamà
esblamàrem
esblamàreu
esblamaren
esblamaré
esblamaràs
esblamarà
esblamarem
esblamareu
esblamaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esblamaria
esblamaries
esblamaria
esblamaríem
esblamaríeu
esblamarien
esblami
esblamis
esblami
esblamem
esblameu
esblamin
esblamés
esblamessis
esblamés
esblaméssim
esblaméssiu
esblamessin

esblama
esblami
esblamem
esblameu
esblamin
Infinitiuesblamar
Gerundiesblamant
Participi
esblamatesblamada
esblamatsesblamades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana