enviduar - verb

en·vi·du·ar

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
enviduo
envidues
envidua
enviduem
envidueu
enviduen
enviduava
enviduaves
enviduava
enviduàvem
enviduàveu
enviduaven
enviduí
enviduares
enviduà
enviduàrem
enviduàreu
enviduaren
enviduaré
enviduaràs
enviduarà
enviduarem
enviduareu
enviduaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
enviduaria
enviduaries
enviduaria
enviduaríem
enviduaríeu
enviduarien
enviduï
enviduïs
enviduï
enviduem
envidueu
enviduïn
envidués
enviduessis
envidués
enviduéssim
enviduéssiu
enviduessin

envidua
enviduï
enviduem
envidueu
enviduïn
Infinitiuenviduar
Gerundienviduant
Participi
enviduatenviduada
enviduatsenviduades

Flexionat com: apariar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana