entenebrir - verb

en·te·ne·brir

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
entenebreixo
entenebreixes
entenebreix
entenebrim
entenebriu
entenebreixen
entenebria
entenebries
entenebria
entenebríem
entenebríeu
entenebrien
entenebrí
entenebrires
entenebrí
entenebrírem
entenebríreu
entenebriren
entenebriré
entenebriràs
entenebrirà
entenebrirem
entenebrireu
entenebriran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
entenebriria
entenebriries
entenebriria
entenebriríem
entenebriríeu
entenebririen
entenebreixi
entenebreixis
entenebreixi
entenebrim
entenebriu
entenebreixin
entenebrís
entenebrissis
entenebrís
entenebríssim
entenebríssiu
entenebrissin

entenebreix
entenebreixi
entenebrim
entenebriu
entenebreixin
Infinitiuentenebrir
Gerundientenebrint
Participi
entenebritentenebrida
entenebritsentenebrides

Flexionat com: servir

forma nominal : entenebriment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana