ensacar - verb

en·sa·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
ensaco
ensaques
ensaca
ensaquem
ensaqueu
ensaquen
ensacava
ensacaves
ensacava
ensacàvem
ensacàveu
ensacaven
ensaquí
ensacares
ensacà
ensacàrem
ensacàreu
ensacaren
ensacaré
ensacaràs
ensacarà
ensacarem
ensacareu
ensacaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
ensacaria
ensacaries
ensacaria
ensacaríem
ensacaríeu
ensacarien
ensaqui
ensaquis
ensaqui
ensaquem
ensaqueu
ensaquin
ensaqués
ensaquessis
ensaqués
ensaquéssim
ensaquéssiu
ensaquessin

ensaca
ensaqui
ensaquem
ensaqueu
ensaquin
Infinitiuensacar
Gerundiensacant
Participi
ensacatensacada
ensacatsensacades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : ensacada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana