enronquir - verb

en·ron·quir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
enronqueixo
enronqueixes
enronqueix
enronquim
enronquiu
enronqueixen
enronquia
enronquies
enronquia
enronquíem
enronquíeu
enronquien
enronquí
enronquires
enronquí
enronquírem
enronquíreu
enronquiren
enronquiré
enronquiràs
enronquirà
enronquirem
enronquireu
enronquiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
enronquiria
enronquiries
enronquiria
enronquiríem
enronquiríeu
enronquirien
enronqueixi
enronqueixis
enronqueixi
enronquim
enronquiu
enronqueixin
enronquís
enronquissis
enronquís
enronquíssim
enronquíssiu
enronquissin

enronqueix
enronqueixi
enronquim
enronquiu
enronqueixin
Infinitiuenronquir
Gerundienronquint
Participi
enronquitenronquida
enronquitsenronquides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana