enjovenir - verb

en·jo·ve·nir

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
enjoveneixo
enjoveneixes
enjoveneix
enjovenim
enjoveniu
enjoveneixen
enjovenia
enjovenies
enjovenia
enjoveníem
enjoveníeu
enjovenien
enjovení
enjovenires
enjovení
enjovenírem
enjoveníreu
enjoveniren
enjoveniré
enjoveniràs
enjovenirà
enjovenirem
enjovenireu
enjoveniran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
enjoveniria
enjoveniries
enjoveniria
enjoveniríem
enjoveniríeu
enjovenirien
enjoveneixi
enjoveneixis
enjoveneixi
enjovenim
enjoveniu
enjoveneixin
enjovenís
enjovenissis
enjovenís
enjoveníssim
enjoveníssiu
enjovenissin

enjoveneix
enjoveneixi
enjovenim
enjoveniu
enjoveneixin
Infinitiuenjovenir
Gerundienjovenint
Participi
enjovenitenjovenida
enjovenitsenjovenides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana