enfurir - verb

en·fu·rir

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
enfureixo
enfureixes
enfureix
enfurim
enfuriu
enfureixen
enfuria
enfuries
enfuria
enfuríem
enfuríeu
enfurien
enfurí
enfurires
enfurí
enfurírem
enfuríreu
enfuriren
enfuriré
enfuriràs
enfurirà
enfurirem
enfurireu
enfuriran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
enfuriria
enfuriries
enfuriria
enfuriríem
enfuriríeu
enfuririen
enfureixi
enfureixis
enfureixi
enfurim
enfuriu
enfureixin
enfurís
enfurissis
enfurís
enfuríssim
enfuríssiu
enfurissin

enfureix
enfureixi
enfurim
enfuriu
enfureixin
Infinitiuenfurir
Gerundienfurint
Participi
enfuritenfurida
enfuritsenfurides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana