enfugir - verb

en·fu·gir

pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
enfujo
enfuges
enfuig
enfugim
enfugiu
enfugen
enfugia
enfugies
enfugia
enfugíem
enfugíeu
enfugien
enfugí
enfugires
enfugí
enfugírem
enfugíreu
enfugiren
enfugiré
enfugiràs
enfugirà
enfugirem
enfugireu
enfugiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
enfugiria
enfugiries
enfugiria
enfugiríem
enfugiríeu
enfugirien
enfugi
enfugis
enfugi
enfugim
enfugiu
enfugin
enfugís
enfugissis
enfugís
enfugíssim
enfugíssiu
enfugissin

enfuig
enfugi
enfugim
enfugiu
enfugin
Infinitiuenfugir
Gerundienfugint
Participi
enfugitenfugida
enfugitsenfugides

Flexionat com: fugir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana