encausar - verb

en·cau·sar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
encauso
encauses
encausa
encausem
encauseu
encausen
encausava
encausaves
encausava
encausàvem
encausàveu
encausaven
encausí
encausares
encausà
encausàrem
encausàreu
encausaren
encausaré
encausaràs
encausarà
encausarem
encausareu
encausaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
encausaria
encausaries
encausaria
encausaríem
encausaríeu
encausarien
encausi
encausis
encausi
encausem
encauseu
encausin
encausés
encausessis
encausés
encauséssim
encauséssiu
encausessin

encausa
encausi
encausem
encauseu
encausin
Infinitiuencausar
Gerundiencausant
Participi
encausatencausada
encausatsencausades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana