encalbir - verb

en·cal·bir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
encalbeixo
encalbeixes
encalbeix
encalbim
encalbiu
encalbeixen
encalbia
encalbies
encalbia
encalbíem
encalbíeu
encalbien
encalbí
encalbires
encalbí
encalbírem
encalbíreu
encalbiren
encalbiré
encalbiràs
encalbirà
encalbirem
encalbireu
encalbiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
encalbiria
encalbiries
encalbiria
encalbiríem
encalbiríeu
encalbirien
encalbeixi
encalbeixis
encalbeixi
encalbim
encalbiu
encalbeixin
encalbís
encalbissis
encalbís
encalbíssim
encalbíssiu
encalbissin

encalbeix
encalbeixi
encalbim
encalbiu
encalbeixin
Infinitiuencalbir
Gerundiencalbint
Participi
encalbitencalbida
encalbitsencalbides

Flexionat com: servir

forma nominal : encalbiment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana