empentejar - verb

em·pen·te·jar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
empentejo
empenteges
empenteja
empentegem
empentegeu
empentegen
empentejava
empentejaves
empentejava
empentejàvem
empentejàveu
empentejaven
empentegí
empentejares
empentejà
empentejàrem
empentejàreu
empentejaren
empentejaré
empentejaràs
empentejarà
empentejarem
empentejareu
empentejaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
empentejaria
empentejaries
empentejaria
empentejaríem
empentejaríeu
empentejarien
empentegi
empentegis
empentegi
empentegem
empentegeu
empentegin
empentegés
empentegessis
empentegés
empentegéssim
empentegéssiu
empentegessin

empenteja
empentegi
empentegem
empentegeu
empentegin
Infinitiuempentejar
Gerundiempentejant
Participi
empentejatempentejada
empentejatsempentejades

Flexionat com: pujar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana