transitiu; pronominal
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| dissocio dissocies dissocia dissociem dissocieu dissocien | dissociava dissociaves dissociava dissociàvem dissociàveu dissociaven | dissocií dissociares dissocià dissociàrem dissociàreu dissociaren | dissociaré dissociaràs dissociarà dissociarem dissociareu dissociaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| dissociaria dissociaries dissociaria dissociaríem dissociaríeu dissociarien | dissociï dissociïs dissociï dissociem dissocieu dissociïn | dissociés dissociessis dissociés dissociéssim dissociéssiu dissociessin | dissocia dissociï dissociem dissocieu dissociïn | ||
| Infinitiu | dissociar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | dissociant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: apariar
forma nominal : dissociació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana