dispergir - verb

dis·per·gir

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
dispergeixo
dispergeixes
dispergeix
dispergim
dispergiu
dispergeixen
dispergia
dispergies
dispergia
dispergíem
dispergíeu
dispergien
dispergí
dispergires
dispergí
dispergírem
dispergíreu
dispergiren
dispergiré
dispergiràs
dispergirà
dispergirem
dispergireu
dispergiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
dispergiria
dispergiries
dispergiria
dispergiríem
dispergiríeu
dispergirien
dispergeixi
dispergeixis
dispergeixi
dispergim
dispergiu
dispergeixin
dispergís
dispergissis
dispergís
dispergíssim
dispergíssiu
dispergissin

dispergeix
dispergeixi
dispergim
dispergiu
dispergeixin
Infinitiudispergir
Gerundidispergint
Participi
dispergitdispergida
dispergitsdispergides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana