destrossar - verb

des·tros·sar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
destrosso
destrosses
destrossa
destrossem
destrosseu
destrossen
destrossava
destrossaves
destrossava
destrossàvem
destrossàveu
destrossaven
destrossí
destrossares
destrossà
destrossàrem
destrossàreu
destrossaren
destrossaré
destrossaràs
destrossarà
destrossarem
destrossareu
destrossaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
destrossaria
destrossaries
destrossaria
destrossaríem
destrossaríeu
destrossarien
destrossi
destrossis
destrossi
destrossem
destrosseu
destrossin
destrossés
destrossessis
destrossés
destrosséssim
destrosséssiu
destrossessin

destrossa
destrossi
destrossem
destrosseu
destrossin
Infinitiudestrossar
Gerundidestrossant
Participi
destrossatdestrossada
destrossatsdestrossades

Flexionat com: parlar

forma nominal : destrossa

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana