dessoterrar - verb

des·so·ter·rar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
dessoterro
dessoterres
dessoterra
dessoterrem
dessoterreu
dessoterren
dessoterrava
dessoterraves
dessoterrava
dessoterràvem
dessoterràveu
dessoterraven
dessoterrí
dessoterrares
dessoterrà
dessoterràrem
dessoterràreu
dessoterraren
dessoterraré
dessoterraràs
dessoterrarà
dessoterrarem
dessoterrareu
dessoterraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
dessoterraria
dessoterraries
dessoterraria
dessoterraríem
dessoterraríeu
dessoterrarien
dessoterri
dessoterris
dessoterri
dessoterrem
dessoterreu
dessoterrin
dessoterrés
dessoterressis
dessoterrés
dessoterréssim
dessoterréssiu
dessoterressin

dessoterra
dessoterri
dessoterrem
dessoterreu
dessoterrin
Infinitiudessoterrar
Gerundidessoterrant
Participi
dessoterratdessoterrada
dessoterratsdessoterrades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana